La capacitació lingüística europea

Hi ha institucions que encara no han fet el pas per valorar positivament i sense restriccions absurdes els coneiximents lingüístics dels aspirants a un lloc de treball en la funció pública. Sí que inclouen la valoració del coneiximent d'algunes llengües, però amb unes limitacions o discriminacions absurdes que delaten que eixe apartat no està valorant la capacitació lingüística, sinó atenent ideologies nacionals, nacionalistes i falsament europeistes.

En els concursos de la Generalitat valenciana, per exemple, es continua donant punts al coneiximent d'«idiomes comunitaris» entesos com a «llengües oficials de la Unió Europea». Això era aixina quan eren 7 llengües oficials i ara que en són 24. Pareix que eixa restricció política siga un bé providencial o màgic que cal aplicar i repetir sense mirar mai d'acord amb què es decidix menysprear el coneiximent d'altres llengües «europees» o mundials tant o més necessàries per a comunicar-se amb els mateixos ciutadans de la Unió Europea.

Eixa mesura és un entrebanc subtil per al coneiximent del valencià, de l'aranés i del basc (i supose que fotrà el gallec, encara que salvat pel portugués), i podem sospitar que per això l'estat «castellà» d'Espanya no els fa oficials a la Unió Europea, per cenyir-mos al cas «espanyol». Encara es nota més la incongruència de la mesura, si observem que s'accepta la valoració del maltés o del gaèlic irlandés, però no la de l'àrab, el rus, el japonés o el xinés, llengua que compartixen molts més milions de persones a tot Europa.

No he trobat que hi haja cap norma que recomane o impose això en la Generalitat valenciana. Seria bo mirar la història de la introducció d'eixa clàusula, no m'estranyaria vore que va ser un pas cap a la modernitat del moment, però és evident que ara la limitació s'ha quedat desfasada i té efectes negatius, contraris a la capacitació lingüística i discriminatoris tant contra els ciutadans d'arreu del món com contra els mateixos ciutadans de la Unió Europea que coneixen, aprenen i parlen les llengües d'Europa, encara que no siguen oficials en la institució que mos hauria de representar i atendre a tots.