Per «desemboirar-me» de les esmenes i les proposicions no de llei, m'he llegit l'article «La constant cosmològica» d'Emili Elizalde (Divulcat, 30.07.2020), fent un petit esforç d'expansió mental, ja que estic prou peix en física i matemàtiques. Continue igual de peix, però he comprovat que l'autor no tan sols ha fet un article, sinó que ha sabut «condensar» —contra l'univers en expansió que es proposa a l'article— una noveŀla a punt de rebentar dins dels nostres caps: científics bojos, escrits trobats, manuscrits oblidats, recerca sortosa, frases críptiques, debats d'enginy, tossuderia genial... Una dada final: «L’energia total de l’univers és zero amb un marge d’error del 0,5 %».
Si pensem d'on prové el percentage, eixe mig punt és brutal, una burrada, més gran encara que la frase d'Einstein anys després d'introduir la constant cosmològica, λ: «La burrada més gran de la meua vida» («Die grösste Eselei meines Lebens»). Espere que la meua expansió mental no siga compensada per cap espaitemps que em reduïxca les possibilitats neuronals. Ja posats, el plaer de la lectura em du a conformar-me amb un 0,5 % de marge d'encert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada