Una oficina de les Corts va enviar un butlletí ben maquetat i decorat només en castellà. Vaig haver d'insistir i al segon missatge meu em van respondre ben amablement: «Ja està en procés de traducció al valencià. Per la data era interessant fer l'enviament ja. Disculpeu les molèsties.» Com sabem massa bé, eixe «ja» immediat és la perversió que excusa la faena per acabar o mal concebuda. La versió en «les altres llengües espanyoles» pot esperar fins que algú la reclame o fins que es gele l'infern —com diuen en les peŀlícules.
No acaba ahí la cosa, perquè qui no en veu una, és possible que no n’haja vist alguna altra: el document necessitava un bon repàs si és que pretenia complir les recomanacions sobre llenguatge no sexista. I per a resoldre la cosa, enllace amb l’article d’Iván Romero «El machismo sigue teniendo hueco en la publicidad» (El País, 02.08.2020), que conté una recomanació ben rellevant en sintonia amb la meua neura pels protocols d’actuació:
El asesor jurícido de la Federación de Empresas de Publicidad, José de Comiges, destaca el papel de los código deontológicos o los mecanismos de autocontrol. Unas normas que, según el abogado, «están ayudando a la industria a adaptarse a la sensibilidad de la sociedad de una manera eficaz». En todo caso, la realidad pone de manifiesto que aún se está lejos de poder bajar la guardia.I tant, diríem. A més del codi deontològic tan necessari, això de l’autocontrol també seria una pauta educativa i de comportament que no pareix que el capitalisme depredador en què vivim immersos convide a practicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada