Estava escrivint estos apunts amb el teclat sensefils Silver Crest SBT 3.0 A1, un teclat planet, lleuger i, a més, de gris clar; ho teclege amb el programa W+ en l'Onyx Boox Note. El tecleig apareig en pantalla amb un cert retard, però és un retard semblant al dels meus ulls i, per tant, no és tan problemàtic com em temia abans de posar-m'hi. Hui innove un poc i utillitze el programeta del Wordpress per a fer l'esborrany. Ací sí que puc posar les cursives directament des del teclat (Ctrl+i), cosa que no era possible amb el W+. Les cometes baixes, en pantalla, ai.
A més de l'anècdota tecnològica, hui hauria de respirar un poc de llibertat literària, després d'haver conclòs La guerre et la paix de Lev Tolstoi. Hauria de mirar els diaris on anote coses d'eixes com el dia que vam anar a tal lloc o el dia que vaig començar a llegir algun totxo, com ara este. Deu fer tres anys i, per tant, l'última pàgina ha segut un petit alliberament. M'ha sabut mal que s'acabara, perquè ara que he pogut llegir més seguit, havia agarrat el fil, tot i que els últims capítols d'elucubracions sobre la història, la llibertat i la necessitat m'han despistat un poc. En fi, una gran obra amb meandres, tossals i esvorancs literaris que demana tenacitat.
Ara torna a tocar la part difícil de decidir-se a caure en un altre totxo que, malauradament, em podria durar anys. I no voldria fer-ho dramàtic, però si la gràcia de llegir és rellegir, com diuen, em sembla que no arribaré a temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada