Es repetix l'espectacle dut avant per la fiscalia en el Tribunal Suprem, ara en l'Audiència Nacional, eixe jutjat que es veu que la majoria de jurites dirien que és incompetent per a jutjar el cas de l'actuació dels caps dels mossos d'esquadra del 2007, però on a més sembla que la fiscalia —el fiscal dels casos d'Altsasu, Tamara Carrasco i altres absurds judicials— vol deixar ben clar que sí que ho és, d'incompetent, a l'hora defendre l'interés públic. Arriba a fer vergonya sentir les tergiversacions, els errors fàctics o les dades falses deixades caure amb desídia i amb interés insidiós prou evident.
A tot això s'afig l'anècdota que em comenta Takse en to graciós: el fiscal que està acusant a partir de documentació en català no té la més mínima noció d'eixa llengua i llig un «ja» català com si fora una interjecció «ja» riallera del castellà (Elnacional.cat, 21.01.2020). M'acalore només d'imaginar què deu pensar eixe fiscal d'ell mateix en estos moments. Deu estar pensant, amb molta raó, que els mossos d'esquadra es comuniquen en un llenguatge secret. Me l'imagine sospitant mirant-se les punyetes «ya, ya, ¡ja!, ¡lenguage de delincuentes!, ¡germanía!, ¡jerigonza!, ¡lunfardo!», a ell no l'enganyen. Ja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada