Els deliris polítics d’alguns pretenen exaltar els sentiments ciutadans amb la idea que més convé una pàtria i una bandera amb què embolcallar-la que un salari just i unes condicions de treball saludables. Hi ha qui pretén fer-mos acceptar que les garrotades administrades per un «compatriota» són agradables i beneficioses, mentres que un debat polític que arribe a un pacte entre persones de nacionalitats i ideologies diferents que redistribuïxca costs, sostenibilitat i beneficis de manera equitativa entre treballadors i empresaris, és poc menys que un crim contra la humanitat.
Eixos convenis és possible que siguen considerats crims contra algunes pàtries, però aleshores és que eixes suposades pàtries són tan sols una enganyifa sentimental i un frau social, polític i judicial. El patrioterisme heretat del falangisme masclista (La República, 27.12.2019) i nociu, en sap alguna cosa.
Un poc de tot això pareix que serà esta legislatura en Espanya, pel que hem vist en el parlament espanyol, abans de l'elecció dels voluble Pedro Sánchez. Encara que el parlament es convertixca en un combat d'emocions més que en un diàleg amb raons, esperem que els polítics del govern tinguen un bon fons de convenciment i uns valors democràtics sòlids. Ai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada