dissabte, 18 de gener del 2020

La interfície planetària no té remei

Havia de parlar dels ravanells que he collit hui, que faran una bona «ensalà», i de la lleterola (iuna de tantes del gènere Euphorbia) que he descobert en el jardí, que m'ha recordat la lletrenera que mos va descobrir fa uns dies Víctor en Dénia, perè em decante per la nova interfície del Blogger per a aparells Android: ja era hora. Sembla que han fet un petit esforç de posada al dia. No fa més milacres ni té més romanços que l'anterior, però sembla que ara sí que funciona amb més agilitat i seguretat. Conté errades xorres que no sé perquè no tenen en compte. Com ara que li continua faltant una opció per a poder introduir els codis HTML, ja que el repertori gràfic contiunua senti limitat: no veig la manera de clavar les cometes llatines («»), que són les que li van bé al valencià i les que utilitzaríem, si no fora que els teclats no les inclouen de sèrie, com caldria. He d'activar el teclat de la pantalla per a poder-les posar aguantant el ditet en les cometes saxones fins que apareix tot el repertori de cometes.

Per la resta, relacionat també amb els pardalets, he al·lucinat quan he sentit un petit debat en Més324 entre Vivas i Condeminas en què, parlant de l'emergencia climàtica i els factors econòmics que hi ha en joc a Barcelona, mentres Vivas destapava la falsa sensibilitat mostrada per un conseller que dia que pretenia lluitar contra la contaminació i l'emergència climàtica, però que estava proposant ampliar l'aeroport, el port, les carreteres..., m'ix Condeminas dient que Barcelona hauria d'estar comunicada per avió amb Tòquio. Ho tenim pelut. Els culrojos o calderers (Phoenicurus ochruros) que encara s'acosten al jardí, espere que sobrevixquen quan la humanitat abandone el planeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada