Mos estem enterant d'on van anar a parar els principis fonamentals —d'aquell moviment franquista— i la concepció patriotera de la societat en què mos vam educar. Pareix que vullguen salvar-mos de nou d'una democràcia que a poc a poc estava diluint les seues falòrnies a força de drets, deures i llibertats. Llibertat sense llibertinatge, com es nota que no heu passat una guerra... Velles cançons.
El mal és eixe, que no se l'han guardada —aquella ideologia— per a confort espiritual de les seus parròquies o lògies, sinó que s'han llançat a exhibir-la com si fora l'instrument i l'argument de les decisions d'un poder judicial sumari, impune i arbitrari.
Si no fora perquè existixen altres roïns més de peŀlícula o per antonomàsia, el Tribunal Suprem espanyol —Marchena, en concret—, i alguns jutges —Llarena, sol o en companyia de polítics i periodistes—, estan maniobrant per a fer-se ben odiosos, no tant pel que fan com per la sensació que no ho podrien explicar sense cometre més delictes que indiscrecions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada