El cadell feixista crescut a les casernes dels Aznar, Casado i companyia vivia com la tènia solitària en les profunditats intestinals de l’Estat i eixia de tant en tant per a serveis d’urgència, però ara s’ha apoltronat en escons i tribunals.
Compartixc el fons de l'article i la denúncia d'una situació en què, precisament, els sectors socials i judicials assenyalats no tenen tants escrúpols com jo, però crec que eixa hauria de ser també una diferència per a poder-los denunciar amb tranquiŀlitat de consciència: parasiten i desvien les estructures dels poders democràtics per als seus interessos personals (tant lucratius com ideològics, que és més o menys el mateix), però no són elements estranys al cos social ni a la humanitat (ni són gens solitaris). Malauradament, són el producte i la conseqüència de l'actuació de la societat en conjunt, on cadascú hem d'aprendre a fer valdre i utilitzar el nostre esforç i la nostra responsabilitat personal i col·lectiva per a millorar el funcionament dels mecanismes democràtics.
La figura literària és gràfica i transmet una repulsa ben evident. Però hem d'aprendre que això també forma part del nostre esforç de respecte democràtic: no cal que expliquem sempre les coses tal com les sentim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada