dimarts, 14 de gener del 2020

La llengua d'ús de la Júlia

Ahir va morir Isabel-Clara Simó i Monllor. La seua noveŀla Júlia és l'única obra que he llegit fins ara d'ella. Ja fa molts anys i em va agradar molt. L'hauria de trobar, perquè no sé on la tinc alçada. Crec que no va ser la primera edició i, per tant, és possible que li trobara eixe regust de llenguatge popular que sembla que les primeres edicions havien maquillat, com és habitual entre els autors valencians d'aquells temps i d'estos, sempre pendents de no oblidar que els valencians parlem malament.

Quant a això de parlar en valencià, pau em donava el fet que la carta del restaurant estiguera en valencià i pau em dona també sentir les treballadores del mini supermercat que hi ha al carrer dels Serrans de València, que també entren parlant animadament (trobe que una té accent de la Safor). És només un moment, però en la selva idiomàtica valenciana, que el valencià encara puga ser una llengua d'ús en un context normal, és un fet que està a l'abast de totes les orelles. Però en això també hi ha ni escolta ni voldria sentir-ho. Isabel-Clara Simó es va fer sentir i convenia escoltar-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada