Estic obsessionat, diu Takse, amb la confusió que estan estenent els periodistes i polítics (ara mateix, Pere Martí, redactor ¡de Vilaweb!, en Tot es Mou) que pareix que s’hagen ensenyat en dijous que ara en lloc de taules i cadires per a dialogar i negociar, s’assentaran en meses i silles. A mi m’és prou igual, perquè el que realment fa mal a les orelles és sentir-los després com es lamenten per una suposada poca qualitat del català que es parla i s’escriu hui en dia. Doncs, quant a la qualitat, deu ser la que ells li donen i la que ells hi vullguen voren.
Les llengües no tenen més o menys qualitat, però sí que han de contindre la coherència i consistència de les idees que transmeten. Pel que fa al tema estilístic de la qualitat i el sociolingüístic de l’ús de la llengua, a voltes pareix que eixos conceptes no troben la biga on s'haurien d’aguantar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada