Lligc coses sobre l'ambient en la faena, sobre combinacions de caràcters, interessos, escrúpols i fins i tot desequilibris mentals i com tot això condiciona tant l'ambient del departament on treballem com també afecta la nostra salut, el nostre estat anímic i el mateix rendiment laboral. Ho llegim de passada en els suplements del diaris, ho patim en general amb impotència i sentiment de frustració i continuem vivint fins que arriba l'hora.
Perquè es fan cursos, cursets i jornades sobre eixes coses, però observem cada dia en l'oficina que hi ha persones que no arriben mai a resoldre la incoseqüència que hi ha entre les idees que expressen i les decisions i actituds reals que adopten.
Molts dies he arribat a tindre jo els nivells de cortisol per les celles, total perquè hi havia prevista una reunió tècnica per a debatre i acordar alguna cosa. Es veu que la discordança que hi sol haver en eixes reunions entre debat i arguments em posa molt tens. No puc evitar que encara em moleste confirmar la situació que assenyala l'article: «el comportament d'un individu s'avalua segons les normes i valors del seu grup». L'administració de les Corts Valencianes s'informatitza, canvia els llums quan es trenquen i rega les plantes, però encara es gestiona amb la cultura d'una administració tan prototípicament espanyola com la de les cessanties del segle XIX.
Tal com ho expressa l'article de M. Victoria S. Nadal «Compañeros de trabajo tiranos: los mecanismos psicológicos detrás de la falta de ética» (El País, Retina, 25.01.20202): «Després d'adaptar-se inconscientment a l'entorn hostil en què es mouen, arriba la negligència justificada, quan les persones no es queixen d'eixos comportaments perquè estan pensant en recompensesmés immediates, com ara matindre's al costat dels caps o de qui tinga més poder.»
Doncs no, no hi ha mans que m'hi acostume.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada