Hi ha mitjans i periodistes que es referixen a l’«assassinat» del general iranià (Qassem Suleimani) comés per l’exèrcit dels eua seguint les ordres dels president Donald Trump. Ho podrien anomenar d’una altra manera, però trobe que, si en diuen «assassinat», algun tribunal hauria d’intervindre per a jutjar eixe fet i detindre i condemnar els culpables d’eixos crims. La tragèdia és més greu, perquè l’exèrcit americà no ha «assassinat» només una persona —que consideraven terrorista o culpable de crims—, han «assassinat» entre cinc i huit persones més, segons els mitjans.
La mort d’un general seria una idea teatral o noveŀlesca, però quan s'esdevé en el món real, deixa de ser un concepte de ficció èpica o romàntica, es convertix en un testimoni de càrrec contra els valors i els drets humans. Pijtor encara, això ho fa un estat democràtic que admet que qui ho ordena siga impune. Si les institucions internacionals tampoc tenen res a dir ni hi ha cap possibilitat de jutjar eixos crims d’estat, podem compartir que la història no mos aporta lliçons, només santets per a la coŀlecció de la infàmia amb què els humans mos maltractem d'ençà que creiem que tenim consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada