Els vols barats que ixen cars

Takse em comenta que ha llegit un article antològic d'Elisa Beni: «Sediciones y otras zarandajas» (Eldiario.es, 15.01.2020). I, sí, la comparació de les suposades «sedicions» o els casos de justícia a la carta que apliquen els poders fàctics de l'estat, deixa un retrat ben perfilat del país que en què continuen mantenint excessives quotes de poder i de preeminència els seguidors pertinaços de la tradició cavernària retrògrada. Hi ha qui adduïx que eixes persones eren xiquets quan va morir Franco, però eixe argument intenta maquillar que eixe franquisme ideològic va quedar en herència i inserit en l'estructura mental i orgànica de l'estat espanyol.

La lluita entre concepcions de model de societat no és cap novetat, és la lluita permanent de la humanitat entre els competidors i els coŀlaboradors, entre la supervivència egoista dels forts o la solidaritat temerària dels qui s'ho juguen a combatre la por amb reflexió i cultura, entre els qui fan tot el que poden i els qui apliquen la contenció de no fer tot el que siga possible, sinó tan sols el que faça falta.

A pesar de Greta Thunberg, dels incendis d'Austràlia i de l'emergència climàtica, encara és més barat anar a Roma en avió que en tren. La cultura seria això, saber que hi hem d'anar, a Roma o a Dénia, perquè eixe moviment també forma part del coneiximent, però que ho hauríem de fer de la manera menys lesiva per a mosatros mateixos com a espècie. El titular del mateix diari (Eldiario.es, 15.01.2020) ho diu:

Canviar els viatges en avió entre Madrid i Barcelona pel tren com suggerix Ada Colau estalviaria quasi un 90% de CO2

Però no, en estes coses de la contaminació, paguem barat el que mos ix més car.