Estaven oferint un debat documentat —i evitant l'argumentació militant a l'engròs— sobre la situació de la llengua catalana a Catalunya en Els Matins de tv3 ahir divendres (28.06.2019):
El programa 30 Minuts d'aquest diumenge avalua l'estat de salut del català amb el reportatge «Lletraferits». Sabrem quines són les amenaces per al futur del català amb la codirectora del reportatge, Mariona Bassa, i la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana.Arriba el moment de les intervencions dels col·laboradors del programa; en este cas, l'advocat penalista Carles Monguilod:
T'ho dic perquè jo he vist..., jo he vist..., en la pràctica judicial, jo he vist la gent que en fa una militància d'això que prefereix no comunicar per reivindicar l'ús d'un idioma que, evidentment, ha de ser protegit.La periodista Sara Muñoz li diu que això no ho ha vist mai i ell continua:
«Són tan excepcionals els casos, que per això els poso com a exemple que no és significatiu.»
No cal dir que ell reivindicava la «normalitat» i la «comoditat» d'utilitzar tant el castellà com el català. I ja sabem què vol diu eixa «comoditat» que consistix a haver de renunciar a l'ús d'una llengua que suposadament hauries de poder utilitzar amb «normalitat».
El que m'ha cridat l'atenció —entre altres coses, com ara quan diu que ell «ha vist intèrprets de català-castellà sense cap problema», i ha fet una cara que no s'ho crea ni ell; m'ha vingut al cap el replicant de Blade Runner: «He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven naus incendiades més enllà d'Orió. He vist raigs-C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser.»— ha segut que exposara un cas «excepcional» i, per tant, no significatiu, tal com ell diu.
Si l'exemple era excepcional i no significatiu, podem concloure que la seua exposició pretenia, precisament, dotar-lo de valor i de pes. Almenys, pretenia dotar-lo del pes negatiu suficient per a poder proposar la seua posició còmoda i, segons ell, no militant, de manera contraposada favorablement davant l'excés negatiu que acabava de mostrar.
Es tracta de trampes argumentatives. Més avant del debat, la seua posició ha segut justament la contrària: restava valor a un exemple que mostrava una militància equivalent i contrària de la que ell havia exposat: «És que no existeix aquest jutge, perdona, ¡no!». Però quan li repliquen i li insistixen taxativament que sí que existix, aleshores diu:
Però és l'excepció... A veure, és l'excepció... Perdona, és que estàs parlant d'allò que jo faig cada dia.
La periodista Mariona Bassa li accepta que és cert que eixe cas és l'excepció. I és l'excepció perquè els ciutadans eviten trobar-se amb eixe problema i renuncien a parlar en català.
En qualsevol cas, el que m'ha interessat era el fet que el primer cas excepcional exposat per Carles Monguilod ell el considerava rellevant com argument exemplar; en canvi, l'«excepció» mostrada per les companyes de debat, no era vàlida per això mateix, perquè era una excepció. Males pràctiques habituals en els debats.
Això sí, caldria comprovar si l'excepció del jutge que incomplix els drets lingüístics dels ciutadans continuaria sent excepcional si els ciutadans no renunciaren prèviament a fer valdre eixos drets davant els poders de l'estat.
I no analitzaré el fonament dels arguments de Carles Monguilod en este debat (veg. «Si ho diu en Carles Monguilod...» de Manel Salvador, Diari de Girona, 11.03.2019), que estan reblits de termes com ara «normalitat», «comoditat» i, encara, «educació», és a dir, cortesia o, més aviat, submissió lingüística sistemàtica davant qui siga que adduïxca que desconeix el català.
L'advocat deu ser un bon penalista, i de tant en tant participa en debats sobre la llengua (m'agradaria saber què degué dir en una taula redona del 28 de setembre del 2007 sobre el tema «La llengua i el dret: el paper dels advocats»). En tot cas, si preferim que els catalanoparlants continuen podent exercir els seus drets lingüístics, haurem d'anar un poc més enllà de la «comoditat» de treballar en castellà en els tribunals. Per a que mos entenguen realment. ¡I tant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada