Cadascun amb el seu estil, cadascun amb les seues emocions, hem fet hores per a sentir els aŀlegats finals dels dirigents polítics catalans jutjats per uns crims inexistents —llevat que siga un crim que algunes persones (polítics, jutges, fiscals, guàrdies civils o policies) tinguen por dels ciutadans que exercixen els seus drets pacíficament amb determinació i constància.
Han segut peces retòriques més o menys expressades o aconseguides, però segur que conformaran un llibre sobre la democràcia, sobre la democràcia espanyola, sobre les ideologies que són realment democràtiques i sobre l'estat de la justícia en Espanya. Llàstima que les idees sotmeses a les ideologies i els prejuís negatius tinguen tant de pes i tan poca exigència de justificació en el debat social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada