Està arribant l'estiu, és a dir, la calor. Les fogueres de Sant Joan han continuat cremant i fumejant a pesar que ara ja sabem que fins i tot respirem per damunt de les nostres possibilitats, que tenim un deute pendent —que va engreixant— amb el medi ambient d'ara mateix i amb el que pensem que voldrem respirar o beure demà.
Un dolçainer toca La muixeranga amb molta mà i no podem reprimir uns aplaudiments tímids. Sort que abans havia tocat Libre de Nino Bravo i aixina els aplaudiments semblen més apreciació artística que militància. Perquè, clar, la llibertat glossada per eixa cançó d'inicis dels setanta, al final del franquisme predemocràtic, no és sospitosa de massa militància alliberadora: era una cançó en trist homenatge a un jove mort en el mur que dividia Berlín, Peter Fechter. El protagonista de la llibertat mor, i això és una llibertat en què tots els règims autoritaris, totalitaris, nacionalistes o opressors de qualsevo pelatge es veu que posen d'acord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada