Calfem el sofà davant del televisor mentres atenem l'informe de les defenses en el cas del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes catalans. Takse està desitjant que s'acabe, per a poder eixir a fer un poc d'esport. Si tot va com està previst, hui s'acabarà. Haurem sentit com la defensa fa engrunes el pastís de la rebeŀlió i la violència que ha estat pastant l'acusació durant mesos sense mirar res més que la manera de tindre'l ben unflat per a decorar-ho amb una bandereta espanyola dalt de tot.
Després dels casos de rebeŀlió que mos han pogut recordar —i ja sabem que la diferència entre l'heroïcitat i el crim la marca la victòria, segons la teoria franquista de juliol del 1936—, encara haurem d'agrair que el juí, tal com diu Van den Eyde, és una oportunitat per al tribunal de proposar el retorn a la política. I a la justícia, si és que la justícia penal és mai oportuna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada