Periòdicament mos posem a revisar i repensar qüestions mos sorprenen com si no les haguérem tractat mai, a pesar que ha segut tractades i estudiades «periòdicament». Algunes, com ara les salutacions de cortesia, deu ser que són coses tan simples, automàtiques i quotidianes, que no mos hi fixem massa i, per tal de no sobrecarregar el cap amb eixos detalls, deixem un poc al marge de les reflexions lingüístiques o sociolingüístiques.
Preguntava un collistaire per les fórmules de l'estil «que tingues un bon dia». Em sembla que les explicacions que per l'extensió d'eixos formulismes deu tindre causes diverses, un poc com això de dir «bona vesprada» que es va generalitzar fa uns anys. En el meu poble es veu que eren més senzills i planots, amb «iet», «hola», «bon dia», «bona nit», «au» i «adéu» n'hi havia prou. Amb tot, recorde les dones d'aquells anys setanta (de la quarantena en amunt) que volien fer-ho més educadament i dien «buenas», «buenas tardes» o «adiós», i pareixia que es quedaven ben satisfetes. N'hi havien que si els responies «bon dia» o «adéu» feen cara d'ofeses. Cal dir que això ha evolucionat fins al cas que hi ha qui ara diu «bones» (i n'hi ha qui respon: «Això és que les has tastades.»)
D'altra banda, a França tenen molts fórmules de cortesia per a eixos casos (i no sé si passa el mateix al Regne Unit o als eua). Quant al portugués, localitze un text del 1995 que diu que el brasilers no es diuen «bom dia», llevat que siga un registre molt formal. A més, quant a la influència del castellà d'arreu per ací, em sembla molt probable que la vinguda de molts sud-americans haja contribuït a ampliar les fórmules de cortesia que fins ara no necessitàvem i que ara s'han fet més comunes.
En fi, segur que tot això té una explicació sociològica i sociolingüística. Com ara el vici de «feliç» en lloc de «content» o «satisfet» que tenen alguns esportistes, o el de «disfrutar» en lloc de «passar-ho bé» i altres modes amb què hem de conviure. ¡Au!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada