L'oportunisme i l'arbitrarietat judicials i polítiques són unes de les mancances que ja era hora que es posaren en evidència en Espanya amb un cas sonat. Quan afecta als ciutadans comuns i plans del carrer, segur que molts dels que ara s'interessen per la qüestió pensen de manera diferent. Si més no, en el cas de Junqueras, Puigdemont, Comín i companyia, com que afecta forces polítiques importants en l'estat, espere que siga útil per a alguna cosa dins de les estructures judicials i orgàniques.
Ah, i l'argument que algú ha de situar-se físicament en algun lloc (davant la jec) per a fer el jurament o promesa com a diputat europeu té la particularitat que és una «lectura» interessada de la legislació que em sembla que no té massa fonament:
(loreg) «En el plazo de cinco días desde su proclamación, los candidatos electos deberán jurar o prometer acatamiento a la Constitución ante la Junta Electoral Central.» (Llei 29/1998) «Tendrán legitimación para recurrir ante el orden jurisdiccional contencioso-administrativo...» «...deberá plantear la cuestión de ilegalidad ante el tribunal competente...»
Sabem massa que eixa preposició «ante», habitual de lleis i procediments judicials, vol dir passant el document pel registre d'entrada de l'entitat judicial i no que hages d'anar en físicament en persona i posar-te davant dels jutges per a fer no sé què. Llevat que se'n vullga fer un ús oportunista per motivacions polítiques, que pareix la lectura més lamentable i probable d'este cas. Seria un oportunisme físic, que no sé si també ha segut predit per la ciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada