La natura «funciona» a causa d'algunes lleis. De moltes, segurament, perquè no deu tindre manies d'excés regulatori. Els científics van descobrint-les a poc a poc. La resta mos en servim com si això fora un somni d'eixos en què acabes intentant volar per a fugir d'algun perill i no alces els peus de terra. Ni en somni aconseguim del tot infringir eixes lleis naturals que mos contenen.
El paisatge, en canvi, el regulem i el desregulem políticament les persones. Com és sabut, mos estem carregant el planeta, entés com a vehicle i mitjà per a la vida humana. Supose que la cosa degué començar amb el paisatge. En lloc de mirar i valorar el món tal com era i aprofitar-lo sense danyar-lo, sembla que també vam decidir decorar-lo. Ja estava prou bé, però tot ho volem millorar, i el cas és que ho fem «externalitzant» les despeses i els danys. I com que encara no podem anar més enllà del planeta, resulta que eixa externalització mos cau damunt. I somiem que mos envolem, però no, i la natura desfarà el paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada