Tinc la sensació que tot el que resulta inconcebible té més a vore amb la capacitat humana per a tergiversar i embolicar que amb la complexitats dels fets analitzats científicament. La natura mos pot semblar excessiva i inabastable, però no sembla que amague una ideologia ni cap voluntat d'engany, per mal que mos sàpia no arribar-hi.
On és més segur que sovint mos proposem no voler arribar és quan arribem a les relacions humanes en la societat i les eleccions que estem obligats a fer. Pel que fa a eleccions a la contra, no em va resultar estrany ni em va causar tanta sorpresa —com a sa mare— que la xiqueta de quinze anys decidira, després de llegir A Room of One's Own de Virginia Woolf i mentres intenta aprofundir en Le deuxième sexe de Simone de Beauvoir, que no volia depilar-se les cames. Segur que també hi influïen altres factors, però ara que es declara «feminista radical» i encara té l'edat en què eixa exigència pròpia comença a determinar-se, la decisió sembla una combinació de lògica i respecte per les pròpies idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada