L'advocat Gonzalo Boye repetix en el llibre ...Y ahí lo dejo unes quantes voltes que en un estat democràtic les resolucions judicials són previsibles llegint les normes legals. En canvi, hi ha altres estats, com ara Espanya, en què tenim assimilat de tota la vida —que tingues juís i que els guanyes— que val més no anar als tribunals, precisament perquè la lectura i la comprensió de les normes legals no permet anticipar quina pot ser la sentència.
Supose que, en general, com que no coneixem realment totes les implicacions de les normes i la manera com estan teixides i entrelligades, mos pareix que les sentències poden ser imprevisibles. Vegent en el juí del Tribunal Suprem —i altres casos relacionats com el del pallasso Jordi Pesarrodona, el cas de Marta Carrasco, el d'Adrià Carrasco, etc.—, la pompa, les restriccions tècniques interessades, el règim penitenciari, la submissió retòrica del «con la venia» i altres jerarquitzacions desigualitàries, sembla que tot això és més rellevant —per als fiscals i per als jutges— que els fets i la inexistència de proves de cap delicte.
És fàcil concloure que, si més no, eixe rovell de l'ou de la justícia té greus problemes que mos han de fer arrufar el nas com a societat democràtica. Encara que siga un nas de pallasso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada