Vaig anar dos dimecres seguits a córrer:
- 22.05.2019: 07:10 + 07:08.
- 29.05.2019: 07:11 + 07:14.
Pareix com si mantinguera més o menys el ritme, cosa que està bé, però m'he trobat més cansat del que voldria. Hauré de vore si, ara que hi ha més solet, els músculs s'aviven un poc més.
La vida inteŀlectual té un poc d'això, de pràctica i resistència a la frustració de no avançar prou ràpid. Aitana està decebuda amb la carrera de traducció que ha començat enguany i que va triar perquè li agraden les llengües, parlar-les, però per ara no li troba el gust a la traducció. I està un poc angoixada amb el que ha començat a conéixer de l'ensenyament universitari, del professorat sense motivació ni capaç de despertar l'interés per la matèria, dels exàmens que conviden a la confusió i a la repetició mecànica...
L'única cosa que li vam saber dir és que l'educació funciona aixina, malauradament, i que trobarà gent per a tot i en totes les carreres. I que, com que no sap què li agradaria fer de diferent, és ben possible que acabe trobant les persones o la matèria que acaben semblant-li atractius. Tal com mos va passar a mosatros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada