Almenys per a esta legislatura hem arribat a establir un diàleg interdepartamental en les Corts. Hem establit de manera incipient i consensuada que els parlamentaris valencians tenen dos noms: el nom oficial i el nom parlamentari. La cosa va provocar mareig i debat sense acord la legislatura passada. Enguany, amb persones més dialogants i més voluntat de diàleg i d'arribar a entendre les posicions i necessitats de cada departament, hem avançat pel camí de la fixació de la solució.
Això sol passar, les institucions no són tan sols procediments i normes, sinó sobretot les persones que les conformen. A voltes hi ha persones que arriben a un àmbit de poder i l'utilitzen per a reforçar la seua imatge personal, el concepte que tenen d'elles mateixes. I n'hi ha que a poc a poc abandonen el raonament, perquè conceben el poder real com a imposició i no com a raó i capacitat de convicció.
El cas és que això no hauria de passar en una institució democràtica. Però el fet que mos ho trobem encara és un símptoma que el camí que estem fent és més llarg del que voldríem. La cosa és que a voltes avancem. A voltes, en canvi, en jubilen. I avancem també, amb un poc de sort i amb altres persones que raonen i pacten els acords i fins i tot les discrepàncies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada