M'he alegrat de llegir que a Joan Garí («Drets», Diari La Veu, 16.06.2019) li ha segut útil l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana. Amb la meua queixa atesa i la de Joan Garí, en són dos que espere que figuren en la memòria anual (art. 16, D 187/2017) que es suposa que han de penjar algun dia en algun lloc.
A mi la tramitació de la queixa em va semblar embolicada, repetitiva i inhibidora. Tal com li semblava a Garí, «burocràcia i més burocràcia, ja se sap». A pesar de tot, pareix que poden resoldre alguna cosa d'eixes que no resolen ells mateixos d'entrada amb els mitjans habituals d'implantació de les línies polítiques i de gestió de l'administració: protocols, circulars, reglaments i lleis. Tal com diuen les màximes d'humor sobre el funcionament de l'administració, quan hi ha una qüestió que no vols que es resolga, crea una comissió, en este cas, una oficina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada