Una companya em respon: «Ostres!!! Que xulos, els cartells. Preguntaré com podem aconseguir algun.» Estic temptat de demanar-li què n'ha fet del pronom, però seria una pregunta prou estúpida, perquè ja sé on ha anat a parar i per quin motiu. Al capdavall, sé que l'interés per l'ús de la llengua és directament proporcional a la pressió o la influència que tinga en l'entorn social de cada u. Ha escrit «aconseguir», a pesar de tot.
En tot cas, puc pensar que és valencianoparlant i que el pronom li hauria d'eixir sense pensar-s'ho gens. A més, té el títol superior de la jqcv i està volent aconseguir el de correcció de textos, i això hauria de significar alguna cosa. Però no. Si mire un poc més de prop la realitat, quant al valencià, el seu entorn social i familiar és prou alié a usar-lo. El castellà és la llengua de relació, d'informació i de comunicació en quasi tots els àmbits de la seua vida. La pressió social que imposa el castellà ha fet que ni tan sols haja tingut massa interés en transmetre-li una fluïdesa «nativa» en valencià a la seua filla. La pressió laboral no té cap efecte fora de l'oficina.
És la història de les llengües. Supose que alguna estranyesa semblant degueren sentir els primers que van vore com es trabucava l'ordre antic dels pronoms o com, al País Valencià, el pronom hi es fea residual i decoratiu en quatre estructures fixes. Ara ho podem explicar i ho podríem canviar si volguérem. És possible aconseguir-ho, però poc probable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada