dijous, 29 de juliol del 2021

Taifes democràticament absurdes

L'Institut Nacional de la Seguretat Social (inss) mos manté ocupats amb el seu web. No sempre està en valencià, però cal «agrair-los» que alguna volta mos tinguen en compte als que preferim no utilitzar la llengua espanyola si no és per plaer o perquè és estrictament obligatori o necessari. Es tracta d'això, ¿no?, de ser agraïts i no mossegar la mà que mos dona de menjar... Sí, l'estat espanyol «encara» és un estat que no entén de la democràcia i dels drets i els deures, sinó que funciona com una vella oligarquia clàssica que entén de concessions i genuflexió servil dels ciutadans.

Perquè és possible que alguns de mosatros mos considerem ciutadans, però les persones que gestionen i controlen les estructures encara entenen l'estat com un ens proveït pels designis d'una divinitat o poder terrenal immanent que els beneïx i atorga el privilegi d'una concessió de poder dogmàtic sobre totes les coses que depenen del seu negociat.

Per exemple, hi ha institucions que fonamenten la versió de democràcia moderna que tenim —en mode «usuaris avançats»—, com ara les Corts Valencianes, però això només és aparent. Si hi furgues, topes amb el fet que han creat una estructura de petites taifes absurdament presidides per una persona lletrada en dret que, d'acord amb el caràcter de cada persona i per efluvis derivats d'una iŀluminació jeràrquica, sap de qualsevol tema que corresponga als professionals siutuats per baix del seu poder d'actuació o decisió, tant si es tracta de normes legals com de salut laboral, de disseny gràfic o de qüestions ortogràfiques. Més encara, sovint, per la passió que hi dediquen, podríem pensar que eixe coneiximent induït per la posició jeràrquica és de més qualitat i els interessa molt més que els temes legals que la resta de mortals pensàvem que haurien d'estar gestionant.

Segons l'anunci antic aquell, 🔗 podria preguntar «¿Y Franco qué opina de esto?», però ho hauria de fer en versió actualitzada i adaptada a les Corts Valenciana, ¿I Morera què n'opina? Sé que és absurd que m'ho pregunte, perquè té igual què opine, mentres faça el que està fent i el seu mandat consistixca en la continuació de la rancior heretada que prometien canviar per una modernitat més progressista i avançada en procediments democràtics. Això passa en una institució que no arriba als dos-cents treballadors i treballadores. Malauradament, pareix que podem generalitzar, encara que siga excepcionalment injust fer-ho.

Au, hui fa molta calor i note que estic ben calent d'orella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada