No deixa de ser curiós que mentre els partits catalanistes d’ací i d’allà rebutgen la qüestió de la construcció dels Països Catalans per impossible, siga la dreta nacionalista espanyola qui contínuament invoca aquest espai nacional com una realitat viva i dinàmica, com una amenaça que cal combatre des de l’Estat.
Tal com solen anar les coses, podríem dir que en este cas pot ser una sort que les intencions polítiques (socials, econòmiques...; en el fons, cap intenció) no predeterminen els resultats pretesos o possibles. Si algú ho mira de forma «nacionalista» —en el mal sentit de la paraula—, podria estar satisfet. Si t'ho mires sense dogmatismes, pots alegrar-te i lamentar-te alhora: la possibilitat no hauria de negar el desig. Al cap i a al fi, la invenció de la realitat també conforma eixa realitat imaginària compartida en què combatem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada