dijous, 1 de juliol del 2021

Hi ha llengües que esmussen

El companys de faena hem anat a fer un curs de prevenció d'incendis a un polígon de Paterna. Som delegats de no sé què relacionat amb això. Dic de «no sé què» perquè això va ser abans de la pandèmia i ja no m'enrecorde de què anava la cosa. La tècnica de prevenció mos refrescarà la memòria.

La cosa és que durant el curs, tal com sol passar en esta vida, he vist les dos cares de la moneda sociolingüística. D'una banda, el professor que mos sent parlar en valencià i mos diu que ell també és valencianoparlant, però que la part tècnica se la sap millor en castellà i la farà en eixa llengua, si no tenim inconvenient. Un detall de cortesia habitual que agraïxc encara que el trobe sobrer, ja que sempre es decanta pel mateix costat i no deixa de ser un símptoma més que mos recorda el camí del cementeri de les llengües.

L'altra cara de la moneda és un alumne que al sentir això de «si no tenim inconvenient» deixa anar per baix un desdeny del tipus «en castellano, por favor» o alguna cosa pareguda, com si l'esmussara haver-ho de sentir en valencià. Hi ha valencians que tenim les dents acerades i ja no mos resulta desagradable que mos discriminen seguit seguit. Li ha faltat allò del «soyez propres».

El tècnic ha segut molt didàctic en les dos llengües i la pràctica ha segut molt instructiva. Enel full del qüestionari he suggerit que la banda de darrere, que estava en blanc, podria tindre la versió en valencià. I pel camí he vits un concessionari de cotxes que s'anunciava en valencià: «Autolevel. El teu seminou...».

Tal com diria el tècnic, si cal apagar el foc, és possible que la prevenció haja fallat. Quan apareix la xenofòbia, també deu haver fallat la prevenció i vorem si els extintors funcionen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada