Llegir, escriure i telefonar. Pot semblar que l'alfabetització generalitzada mos ha convertit en persones lletrades, inclús amb una tirada excessiva a traslladar als escrits totes les nostres experiències, inquietuds i pensaments. Això fa que actualment siga impossible estar al dia de tot el coneiximent generat en qualsevol disciplina. Fa un temps, trobava a faltar llibres sobre sociolingüística en valencià, productes molt abundants fa uns anys. De colp, no tan sols n'han aparegut uns quants, sinó que a través de diferents fòrums (<forum-sl@googlegroups.com>) i subscripcions (Dialnet; OpenEdition) m'arriben articles sobre sociolingüística en qualsevol dels idiomes que puc llegir. Veig que, si m'hi centre massa, no arribaré a llegir mai cap de les obres de ficció i còmics que tinc sempre pendents (pobre soldat Švejk).
Per contra, sembla que hi ha qui té també molt clar el valor de cada mitjà que utilitzem i els efectes o les conseqüències que poden tindre. En el cas de l'administració pública, és sorprenent que la democràcia encara tinga pendent entendre i aplicar sense subterfugis això de la transparència, la prohibició de l'arbitrarietat i la bona administració. Encara és molt habitual que envies un escrit i que no responguen o que, quan ho fan, responguen per telèfon, sobretot quan no volen accedir a la meua petició i tampoc poden o volen explicar clarament per què. Aixina, no queda rastre de la falta de fonament de la seua negativa i de la possible arbitrarietat en la qual saben que podrien incórrer. I en la qual incorren ben a gust per a mantindre el seu poder personal sobre la parceŀleta que els haja tocat.
Això sí, ho disfressen de rapidesa, eficàcia i proximitat en el tracte. Excuses que no servirien si tinguérem l'opció de gravar totes eixes telefonades com fea el Villarejo aquell, que també faria un bon personatge, vaja, encara que fora per a l'infern de Dante.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada