En les poques planes de Los cipreses creen en Dios de José María Gironella (1953) que he llegit fins ara he trobat algunes pinzellades sociolingüístiques. Les marque i vorem si en fem res algun dia. En tot cas, ressonen com si foren la font on beuen encara alguns per a parlar de la llengua en Catalunya. En eixe sentit, al País Valencià podem dir que també sona igual, llevat que al revés. Curiosament, els qui censuren una suposada intransigència i la imposició en Catalunya, no veuen cap problema si afecta els valencianoparlants.
A més d'altres lectures més professionals o acadèmiques —la descripció del verb molestar en la gcc fa pensar—, hem vist un film americà, A most violent year de J. C. Chandor (2014), que combina una història de mafiosos i corrupció amb l'actitud ètica de contenció i superació virtuosa del protagonista. A pesar de la falta de truculència habitual en este gènere —alguna cosa n'hi ha—, es manté una tensió subtil permanent que recorda els films de Lumet —com diuen alguns en Filmaffinity—. Deu ser per això que després hem vist Punt límit de Sidney Lumet (1964).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada