Per fi he acabat un primer repàs a la fitxa del guionet. Em falta fer el contrast entre l'explicació que dona l'iec i la que dona l'avl per a la mateixa decisió, que diria que no acaben de quadrar del tot (tal com em va semblar en un apunt anterior: «No jo o no-jo»).
A banda d'això, tinc ocasió d'opinar en la llista de tfv per a mirar d'enfocar la diversitat de posicions cap a un objectiu comú:
Vullc entendre que Ricard... es preocupa per si la descripció poc agradosa de la normativa dona lloc a una percepció poc agradosa de la llengua. Es suposa, per tant, que Carles i Ricard han d'estar d'acord en el fet que proposen millores per a l'ús de la llengua.
No està mal el debat, perquè aixina podem contraposar la creença que la nostra llengua és més «complicà» que cap altra amb la creença que actuant com les llengües que tenen un estat darrere (i les forces coercitives legals i sociològiques corresponents), podrem aconseguir eixa posició de preeminència.
Entenc que podem partir del fet que la llengua no té cap problema, llevat del desús. Les llengües no patixen, la natura tampoc no patix, som les persones qui decidim fer-mos mal de milers de maneres absurdes.
Per exemple, la normativa no és més complicada que la del francés o la de l'anglés, però tampoc convé que l'iec o l'avl es dediquen a absurds com pretendre que una misteriosa «lexicalització» que no expliquen ha de forçar a escriure de maneres diferents paraules que tenen el mateix valor i que només poden variar en l'accepció que els donem (si és que la «lexicalització» que invoquen ha de tindre cap pes en l'ortografia). Lleven diacrítics per una banda i en claven per una altra.
En el mateix sentit, mirant-ho al revés, si no tenim mitjans escrits ni audiovisuals, si no tenim administracions que impulsen de manera coherent i consistent l'ús de la llengua (sobretot al País Valencià, però tampoc a Múrcia ni a l'Aragó), si tenim estats organitzats a la contra, qualsevol absurd normatiu serà un element de rebuig en lloc d'un «aŀlicient» per a formar-se més en els plaers de la prepotència elitista. Això últim sol passar en les llengües que tenen el suport de les elits estatals.
Els mateixos debats fins a la fi dels temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada