La xirivia i l'Appendix Probi

La «ponentà» que fa hui farà que no suem encara que anem torrant-mos a poc a poc si mos acostem un poc massa al sol, encara que siga al ressol. Faig una fitxa sobre el motejat del nisprer, i he de consultar si no convé més fer referència a la planta (el fong afecta tant la planta com el fruit) o només al fruit. El Termcat dirà, i ja vorem com va la cosa i què en diuen els experts del camp.

En tot cas, tal com podem comprovar ja des de l'Appendix Probi —obra que va esmentar durant un dinar d'aniversari dissabte passat el company Víctor, que tant puja a l'Ararat, com cull cireres per Benirrama (les garrofes no les ha arreplegades, crec, i això que el mercat era propici) o paleja amb la canoa per Dénia— la llengua que tenim és el resultat dels errors permanents d'interpretació i comunicació que provoquen les nostres capacitats sensorial i emocionals.

El dinar que dic en l'incís va anar molt bé, vam tastar combinacions mediterrànies i sud-americanes i vam comentar un poc sobre les morelles de les gallines o les lleteroles dels corders; no coneixíem les dels porcs (que la cuinera de Fierro, argentina de Mendoza, anomenava «castañeta»). Els noms no fan referència sempre al que mos sembla que sabem per experiència: mos van traure uns tallarins fets amb xirivia. La del putxero no me l'he menjada mai, però ja veus.

Per cert, la paraula xirivia deu tindre relació amb el nom de la planta en àrab (i hi ha qui veu alguna empremta del llatí siser -ris), que actualment és (الجزر)الأبيض, una cosa com 'carlota (blanca)'. Però abans hi havia la possibilitat que es denominara كراوية (veg. Monlau), paraula que crec que fa referència a l'esfericitat, llevat que siga un derivat del llarí carum (veg. Gernot Katzer's), i que és possible que vinguera del grec κάρον 'comí', que al seu torn podria ser un derivat del nom de la regió de Cària, a l'Asia Menor.

Els petits detalls d'una conversa amb un company viatger conviden a fer viatges amb les paraules que et poden portar a la vora de cingles sorprenents.