No puc evitar-ho, però continue pegant-li voltes a l'espirituós tema de la «lexicalització», que és veu que té torbats els acadèmics de l'iec, perquè l'anomenen molt, però no l'expliquen mai.
Com que l'ortografia de l'institut es va publicar a banda de la gramàtica —sobre eixa qüestió convé llegir el comentari d'Abelard Saragossà en «Valoració que la Secció Filològica fa de l'oiec (2017)», capítol 3 de Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua—, pressupose que deuen haver explicat eixe factor denominat «lexicalització» en la gramàtica.
Ai, ¡milacre fora! Veig que l'índex de la gramàtica m'envia a 6.5 i a 10.4.1.b. Però no res, només hi ha exemples i referències al procés misteriós de la lexicalització, sense cap descripció del mecanisme ni del fonament teòric ni de com descobrir que s'està produint eixa malvestat gramatical.
L'anàlisi d'Abelard Saragossà que he anomenat en un incís de més amunt, és aclaridora sobre diverses qüestions que no s'aguanten massa bé en esta part de l'obra de l'institut. Entre les quals, una que dona una pista ferma sobre els problema en què estic empastrat, el cas l'ús del guionet en el que serien o no paraules compostes. Tal com assenyala Abelard:
En l'estudi de la grafia de les paraules compostes, arribe al resultat que ni la giec ni l'oiec donen propietats definitòries dels conceptes que intervenen en les paraules compostes, de manera que no justifiquen les grafies que proposen ni en la derivació ni en la composició.
¡Justa la fusta! La lexicalització continua sent una virtut espirituosa de les paraules compostes que els gramàtics de l'institut ha descobert que és molt útil per a justificar una cosa i la contrària, com serien els casos següents:
- ex alt càrrec: prefix separat, perquè diuen que precedix un sintagma lexicalitzat.
- exconseller en cap: prefix aglutinat, perquè el sintagma que seguix ha perdut la lexicalització (¿de camí cap a la paperera de la història? 🔗).
- no-ingerència (li ha creixcut un guionet per la febra de la lexicalització en lloc de mantindre el prefix separat com en el cas 1).
L'ex-conseller en cap del 2017 es convertix en l'exconseller en cap al 2021, perquè estava lexicalitzat i ara ja no, pel que sembla. Diuen que eixe càrrec va canviar de nom i es va convertir en conseller primer. ¿Què fem quan deixem el càrrec: separem o aglutinem l'ex? L'ortografia del 1996 permetia resoldre-ho (aglutinat); la del 2021 no permet ni busca que els lectors entengam el mecanisme ortogràfic. Tal com diu Abelard Saragossà:
La Filològica inclou en l'ortografia la grafia de les paraules compostes. Però eixa qüestió depén de propietats de grups particulars de paraules compostes (ulls de poll contra altaveu), de manera que l'actuació coherent és la de Fabra (1956), del qual la institució es separa sense constatar-ho ni justificar-ho. La causa de l'actuació de la Filològica podria ser l'absència de propietats que justifiquen les grafies que proposa per a les paraules compostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada