¡Que confessen!

Senc que hi ha qui es queixa del fet que els mitjans o les xarxes socials es puguen fer ressò de les opinions, la ideologia i l'exposició d'un comportament delictiu masclista. Pareix que vullguen que la llibertat d'expressió només siga possible per a qui s'expresse d'acord amb la llei o amb ideologies «correctes». No pareix que els qui exposen eixes idees tinguen en compte que s'estan acostant un poc, paradoxalment, a la ideologia que pareix que vullguen criticar o combatre.

El cas tant pot ser el del xicon que comentava que mantenia relacions sexuals sense condó i que ejaculava dins de la vagina de les xiques, com per als que mostren imatges circulant a tres-cents per hora per la carretera, com per als que diuen que van votar en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 a favor de la independència de Catalunya. I pareix que el defensors dels drets i llibertats no sàpien que la llibertat d'expressió i de comunicació mos servix per a conéixer eixes idees i comportaments, tant si mos agraden com si mos causen malestar anímic o personal.

Gràcies a eixes confessions, en uns casos podem aplaudir, en altres investigar i en altres demanar responsabilitats gràcies a eixes «confessions» lliures i legítimes que proporciona la llibertat d'expressió. Al cap i a la fi, és més habitual que el silenci encobrixca els delictes i les injustícies. ¡Que confessen!, vaja. I després, certament, uns lamentarem més que altres que l'educació i els valors que circulen per la societat no siguen tan nets, feministes, solidaris, progressistes i pacífics com voldríem.