Mentres prepare el bolletí sobre les novetats que he incorporat als diversos webs que elabore, tope amb un un universitari de Cullera que diu «feina» com si s'ho haguera ensenyat en dijous. Com que la conversa és informal però no familiar, molt em fa témer, d'una banda, que les seues converses habituals d'eixe estil són en castellà; a banda, que les converses en valencià que puga tindre fluixegen en l'àmbit del registre informal i festiu.
D'altra banda, trobe amb un recull sintètic de prescripcions normatives, elaborat per un servei lingüístic universitari (urv, 2002; consulta: 05.07.2021), que caldria revisar o eliminar de la xarxa, i també caldria saber-lo utilitzar, ja que eixos refregits sintètics sovint servixen per a les xulles dels exàmens, però no per a pensar i saber res del cert. El cas és que diu:
*alegar
S'escriu amb l·l, al·legar.
La cosa és que el verb alegar, que ja apareixia en el dcvb, encara que el diec l'haja oblidat de moment, no s'escriu amb ele geminada, ja que es tracta d'una variant d'aregar, que sí que apareix en els diccionaris habituals (tant en el diec com el dnv).
No cal que mos acalorem més del compte, perquè en açò de la subordinació i els prejuís normativistes, estem ben alegats i, vaja, pareix que portem unes bones clucales que mos fan anar al solc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada