A pesar dels anys que han passat des que tot estava per fer i tot era possible en açò de la sociolingüística quotidiana, les oficines de gestió lingüística de l'administració local (veg. Diputació de València ), allà on n’hi ha, es denomine majoritàriament «alguna cosa “del valencià”». Encara estem posant-li closses a la llengua, sense vore que no és una posició gens desitjable, ja que l'objecte que s'hauria de tractar no és només el valencià, sinó la gestió dels drets i deures lingüístics de l'administració pública.
Eixe nom majoritari fonamentat en termes «de promoció (i ús) del valencià» encega, perquè amaga la possibilitat que, al llevar l'oficina per qualsevol excusa, l'administració deixarà de «promoure» i «usar» eixa llengua —si és que realment o fea—, però continuarà produint i comunicant-se lingüísticament, i segur que prevaldrà l'ús i promoció de la llengua que no es nomena en este cas, perquè encara és la respiració automàtica dels éssers jurídics administratius valencians (podem observar que la pàgina del web de la diputació té com a nom en l'adreça i en la pestanya del navegador «Oficinas Municipales»). Amb les closses també mos fan la cameta, si els convé.
La cosa no és només el nom, perquè són una trentena les oficines i servicis municipals que proposen una «normalització lingüística» o la «promoció lingüística», i dubte que la situació en eixes localitats varie en concepció i pràctica respecte a les altres. Però un poc més de precisió descriptiva en el nom pot donar marge per a pensar en atendre globalment les necessitats de gestió lingüística de les institucions públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada