La bocana del port del Masnou està bloquejada per l'arena que ha desaparegut de le platges d'altres llocs. S'hi ha format una barra d'arena, com si fora un istme on paren les corbes a prendre el sol. A pesar que estem decidament conxorxats en la lluita contra l'emergència climàtica i la contaminació nociva, diuen en les notícies que faran vindre una draga des de Cadis per obrir la via... ¡Des de Cadis! Les salines de la Trinitat del delta de l'Ebre han quedat aïllades perquè ha desaparegut un tros de la barra del Trabucador, el camí natural d'arena format pels corrents marins. Al cap dels mesos s'haguera refet, però els humans hem decidit «ajudar» en el procés amb tractors i camions. No ho podem evitar, hem d'abocar petroli en cada solució que hem de donar a cada problema, en cada gest quotidià de les nostres vides. No sé per què en diem emergència climàtica: els humans som aixina.
Hem pegat una volta per la marjal. Durant un moment mos ha envoltat una cúpula celestial de picaports. Hem fet el passeig amb el cotxe, un Cactus, que gasta poc, però eixe poc és de gasoil. Els picaports, les garses, els agrons, les gavines, anaven pasturant darrere d'un tractor que removia el fang. No parem d'abocar-ne, de petroli, però el cel estava ras, quasi des de València es vea Cullera. Ja ho dia Tolstoi al final de Guerra i pau que la nostra intuïció mos acabaria matant. Som aixina.
Hem pegat una volta per la marjal. Durant un moment mos ha envoltat una cúpula celestial de picaports. Hem fet el passeig amb el cotxe, un Cactus, que gasta poc, però eixe poc és de gasoil. Els picaports, les garses, els agrons, les gavines, anaven pasturant darrere d'un tractor que removia el fang. No parem d'abocar-ne, de petroli, però el cel estava ras, quasi des de València es vea Cullera. Ja ho dia Tolstoi al final de Guerra i pau que la nostra intuïció mos acabaria matant. Som aixina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada