Una companya pareix molt convençuda que existix una lògica pròpia dels informàtics, lògica que no es correspon amb la de la resta dels humans. Posa l’exemple del fet que en les estacions de Renfe hi sol haver dos màquines diferents per a comprar el bitllet mensual: la del públic en general i la que tenen en la finestreta. Segons em comenta, en les dos màquines apareix l'expressió «vàlid fins al dia tal», però la peculiaritat («informàtica», segons ella) és que, en una màquina, el termini inclou el dia tal; en canvi, en l'altra, el termini no inclou el dia tal. I eixe dia, per tant, el bitllet ja no és vàlid.
Ha sabut d’eixa diferència per casualitat, quan ha parlat amb qui l’atenia en la finestreta, on ha comprovat la discordança i que no apareixia indicada enlloc eixa diferència en la concepció dels terminis. Ella hi vol vore una peculiar lògica informàtica darrere d'eixa percepció diferent de les circumstàncies temporals i vitals.
Per a corroborar-li-ho, hem hagut d'omplir en la faena un formulari en l'ordinador. En una casella calia posar les hores amb decimals (tres hores i mitja: «3,5»); en una altra casella més avall, amb hores i minuts (3 h 30 min). Com que no tenim la «lògica informàtica», mos hem embolicat i hem hagut de consultar un manual per a comprovar que eixa diferència que no sabem explicar apareixia explícita en una instrucció. Dir-ne lògica informàtica és fer-los un favor, trobe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada