Es veu que als estudiants de primer de la facultat de dret de València els han posat a com a exercici la sentència condemnatòria de l'Audiència Nacional espanyol del 2008 contra els xicons que van cremar unes fotos del rei a Girona l’any 2007, i el fet que el 2015 el Tribunal Constitucional espanyol va desestimar el recurs d’empara dels condemnats. No sé massa bé quina anàlisi n’han de fer els estudiants. Espere que posen bona nota als que, sense saber-ho arriben a conclusions com les de la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans del 2018 (veg. tedh, 13.06.2018).
També és possible que no els en diguen res, de la sentència europea, i que els estudiants estiguen convençuts durant un temps —o que inclús arriben a interioritzar-ho, al costat de «la mania que mos tenen els estrangers»— que és iŀlegal cremar fotos del rei o que la llibertat d’expressió és una subordinada de les adhesions patriòtiques o religioses. Ho diu el tribunal europeu, «la liberté d’expression vaut non seulement pour les “informations” ou “idées” accueillies avec faveur ou considérées comme inoffensives ou indifférentes, mais aussi pour celles qui heurtent, choquent ou inquiètent». Els alts tribunals espanyols no ho acaben d’entendre, i també mos pot semblar «xocant».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada