A pesar de tot, he pogu respirar un poc hui, perquè, per sort, l'altre dia («Togats sens caputxa», 10.02.2020) me se va ocórrer no continuar idolatrant els tribunals europeus (ni el de justícia —tjue— ni el de drets humans —tedh—), després de conéixer on naixia legalment la possibilitat dels estats de torturar impunement els ciutadans d'arreu.
Ahir, el tedh es va tornar a retratar contra els drets humans en la pell dels immigrants de les tanques espanyoles a l'Àfrica. Caldrà llegir la sentència per a comprovar si la cosa torna a ser com la diferència entre que el posen a bollir en aigua freda o que el tiren a l'aigua que ja bull. En este cas, els de la primera instància del tribunal fa uns anys (Eldiario.es, 03.10.2017) es van posar a remulla amb toga i tot, però esta volta (2020, Eldiario.es, 13.02.2020) la instància següent, la Gran Sala (tedh, 13.02.2020), ha comprovat la temperatura mirant com anava el vapor dels temps: aplaudiments per la banda dreta.
La demagògia, la por, el racisme, l'explotació i el tràfic de persones, mos ho hem de mirar de perfil mentres intentem continuar respirant com a persones. L'emergència climàtica serà el juí definitiu de la gran sala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada