Com diria ma mare, em fan parlar molt. La conselleria d’educació i més coses respon que sí, que ho esmenaran, que eixes pàgines que dic que no tenen la versió en valencià, ja faran que respecten el «règim de cooficialitat»... Mire el web, i els dos exemples que vaig posar per a iŀlustrar el cas estan igual, sense canvis, en castellà. Per tant, li agraïxc la gestió al síndic de greuges i li expose que eixos futuribles que no s’han complit mai en el passat, doncs, tenint en compte la faena tan «esplèndida» que estan fent en la gestió lingüística de l’administració pública (i també puc posar les Corts en el mateix cabàs), no tinc cap confiança que es complixquen, més encara si no han mogut un dit per esmenar les poques línies en què jo m’havia fixat.
Dins d’eixa tasca de gestió lingüística tan esplèndida tenim el cas dels meus antics companys i companyes tècnics i tècniques lingüístics, que van més marejats que un allioli amunt i avall, ara en la conselleria on han passat més de vint anys, ara de colp concentrats en un altra, sense saber massa bé a què estan jugant els gestors polítics pel que fa a la producció lingüística: que si promoció, que si acompanyament, que si gestió de subvencions... No saben per què cal un tècnic lingüístic per a fer tasques administratives, tasques de secretaria d’actes i saraus, de suport anímic dels funcionaris que per un casual tenen inquietuds lingüístiques... Mentrestant, l’administració valenciana continua sense requerir dels aspirants a la funció pública la capacitació en valencià necessària, i sense aplicar protocols d'actuació lingüística que eviten mantindre les pràctiques de discriminació injusta dels valencians. Mos fan parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada