Tot pareix que siga normal sobretot si prové d'una norma. La norma al País Valencià continua sent que tenim una sensació d’«anormalitat» arran del muntanyar de normes que discriminen injustament i negativament l’ús del valencià en el dret i la justícia.
La filla d’una amiga que ha començat a estudiar la carrera de dret, diu que troba a faltar el valencià en la facultat de València. Sí que n’hi han, de classes en valencià, però tenen un horari pitjor, diu. No ha fet encara el pas de mantindre la seua llengua davant ses eminències jurídiques, doctes professors que fan comentaris irònics o sarcàstics sobre els drets de les dones «realment» preocupants en altres països, la rebeŀlió o sedició dels independentistes catalans, sobre Ada Colau, sobre tantes coses que han d’opinar d’una certa manera la bona gent de dretes i «d’orde», més encara si són llicenciats en dret.
Espere que este contrast que ha notat desperte prou esperit i voluntat crítics per a conduir la reflexió sobre el dret cap a l’alliberament de les persones i la millora de la societat en conjunt i no com a «norma» que constreny i imposa una normalitat de dogmes i prohibicions més teocràtics que democràtics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada