Un passeig de dos horetes pels afores d'un poble té tantes històries com qualsevol novel·lot interminable de centenars de pàgines. La caseta dels afores del poble, davant la séquia on baixaven a llavar la roba, el sequer on amuntegaven la palla que li venien a Roca per a que protegira el enviaments dels sanitaris, el tronc d'eucaliptus que li va caure damunt a aquell vora el pont de la via i que el va matar, la casa d'Albert, travessada per baix per la séquia que venia dels Olivarons, el cosí Antonio, que no es va matar en el cotxe roig tan lluïdor que va vindre a ensenyar des d'Alcalá de Henares, sinó electrocutat damunt la palla humida de Roca... Anem xafant la memòria dels camins.
Fugen les polles d'aigua escapades i només els vegem el copró blanc. Els estornells omplin el cel i deixen sentir el sorollet de vent batut. Cebes, cebollins i cama-roges. Una rata s'amaga en la brossa de la la vora de la séquia del carrer de Paretes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada