 |
| Pauta de picaports |
Em vaig sentir un poc inteŀlectual l’altre dia i vaig provar a sistematitzar unes deduccions derivades de les lectures i les experiències amb les coses de la tècnica normativa que tant hem de patir. Per tant, vaig proposar un esquema d'actuació, derivat de les reflexions de la pràctica quotidiana i de les lectures d'autors diversos (em ve al cap Abelard Saragossà; i provaria a dir que Mario Bunge o Richard Feynman, per fer-me el docte, i encara n'hi haurien més; ¡fins i tot Tolstoi!).
La cosa quedaria:
- Fem una norma tan general com siga possible.
- Escrivim de la manera més simple possible per a facilitar la lectura i la comprensió.
- La incorporació de diacrítics o signes ha de respectar els punts 1 i 2.
No és gens espectacular, ja ho veig, però em sembla que és una pauta que no es sol seguir sempre que seria possible. Molt sovint —després d'haver llegit regles i excepcions i acabar marejat— mos vegem encoratjats a improvisar espais, accents, guionets, pronoms i altres floritures no sempre necessàries que pareix que són molt lluïdores a l’hora per a decorar els nostres exercicis gramaticals i filològics.
Per cert, podem llegir que l’iec tenia la «voluntat de simplificar i aclarir al màxim el codi ortogràfic». No han segut realment massa «maximalistes», certament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada