divendres, 7 de febrer del 2020

Cosa de no dir

A pesar dels mocs i els miquels metafòrics i escrits que em va enviar —a través del síndic de greuges— un càrrec polític de la conselleria d’agricultura i no sé quantes coses, em veig obligat a consultar el web que dediquen a la sanitat forestal i m'apareix un munt de pàgines que contenen informació només en castellà. Per tant, a pesar de l'interés que diuen que hi posen en la gestió lingüística, es veu que és només cosa de dir-ho (¡o de no dir!), perquè la documentació no és que siga de quan governava Lerma o Zaplana, sinó ben actual.

Faig la queixa corresponent al síndic, que és l'instrument al que hauríem d'acudir els ciutadans amb més assiduïtat (per dir-ho finament). Mentrestant, espere rebre una peça literària de nivell de la conselleria per a recriminar-me quin ciutadà tan exigent i tan «mal company», que és més o menys el to de l'escrit anterior. Precisament perquè sóc «company», me'ls conec i sé que val més que el síndic intervinga. De moment, li fan un poquet més de cas que als «bons companys» que els escriuen directament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada