Els viaranys de la dissort

Encara no m'havia recuperat de l'entrevista a l'advocat Xavier Melero en el Faqs d’este dissabte, quan va dir, més o menys, que baix la pell de la cara hi ha una calavera, i hui mos ha arribat un altre colp a la faena que mos ha deixat un poc tocats quan hem sabut que un becari d'informàtic havia mort atropellat esta matinada per l'autovia prop del llit nou del riu, entrant cap a València. És cosa de no pensar-hi massa, però de tant en tant notes que totes les edats tenen unes servituds o altres. En la seua, començada la vintena, els viaranys estranys de la dissort, la plenitud física i la nocturnitat. En la nostra ja, el peatge dels alifacs i les pèrdues doloroses que s’acumulen en la memòria.