Les meues relacions laborals i professionals no em fan generar gens d’oxitocina des de fa un temps. Vist que els dirigents polítics de les Corts no tenen cap interés en el funcionament d’esta administració, desinterés i deixadesa que aprofiten alguns càrrecs funcionarials per a omplir eixe buit amb decisions, ocurrències i interpretacions diverses sobre qualsevol tema que els garantixca la seua parcel·la de poder personal. Ai, això del poder personal, fa anys que em sembla que s’estudia eixa faceta de les relacions interpersonals i laborals, amb la intenció de millorar l'administració pública:
Les persones amb una alta necessitat de poder institucional tendeixen a ser eficaces com a directius, més que les que tenen una alta necessitat de poder personal. (Enquesta d'ètica i valors de servei públic de l'administració de la Generalitat de Catalunya, 2012; consulta: 12.02.2020)
Al País Valencià, canvien els governants, els càrrecs polítics, però es veu que la carrera per arribar al cadirot els deixa baldats a la majoria i perden l’impuls polític pel camí. La necessitat d'arribar al cadirot, deu ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada