Fer mosso i nugar garbes

Jugar a «dola» —amb xurro, mediamanga, magotero, fer «mosso» amb el braç esquerre per a aguantar les garbes quan plantes l’arròs (això li dona al braç una forma pareguda a la del dibuix tret del dcvb), el guaix, el vencill, les quatre bombes que van caure durant la guerra en Sollana —uns quants morts de la mateixa família—, la Pava que metrallava els camps, botar a corda, jugar a sambori, a tello, treballar nugant garbes de palla anant en bici a tot arreu (palla per a fer paper), envasar l’arròs en sacs de 75 quilos, l’estraperlo amb l’arròs blanc picat a casa que les dones portaven amagat en uns canuts baix dels abrics, furtar arròs dels carros punxant-los amb un tubs acabats en punta mentres feen camí de nit, cobrar una pesseta diària als dotze anys per treballar despatxant a la farmàcia, o quinze pessetes al dia treballant en el camp als quinze anys, fer sonar als cinc anys algun dels tubs de l’orgue de Sollana —aquell de «tens més tecles que l’orgue de Sollana»— que havien reballat en un sequer al principi de la guerra civil (i diuen que n’hi havia un igual en Valladolid)... Coses que passen cada dia en la memòria d’una conversa de camí.

Hui ha començat caiguent un poc d’aiguabovo en València, però ha acabat fent fresqueta i solet.